sábado, 14 de abril de 2012

Dissabte matí

Aquest matí he anat al poble a fer quatre coses. Entre elles m'he passat un bon rato a la biblio buscant llibres frikis tipo fantasia heroica (el que més llegeixo des de fa anys). No n'he trobat ni un. Això si, "El cantar del mío Cid" y "Mujercitas" estaven a la secció de noveles juvenils.

De passada he firmat a una paradeta per l'escola en català. M'ha recordat lo bo que va ser el Polònia d'ahir. M'agraden especialment els gags de les famílies de partits polítics amb problemes (CiU, ICV, PSC/PSOE). També lo molt que odio el PP, últimament és flagrant per totes les putes pedrades que són capaços de fer en tant poc temps, i que al final de la legislatura ja quasi ningú recordarà.

També he anat a una petita exposició de pintura i fotografia a la galeria de la plaça Can Dachs. M'ha fet gràcia que d'un recull de 8 fotografies de racons amagats i xulos de La Garriga n'he reconegut 7, dels quals la majoria en tinc fotos fetes (alguna el dia de la nevada) i la resta no perquè simplement crec que no ho valen. Que la fotografia tingui una resolució de collons i sigui en blanc i negre no fa més bonic el lloc.

Ja acabant he anat a Can Toni i he comprat 18 croquetes per sopar. Resulta que venen a veure el barça i a jugar al Catan dos amics i potser els hi trec. O potser pels pares, vés a saber. He deixat la bossa de paper de plata oberta perquè no es remullin, com em va dir la noia de la botiga fa temps. Quan sortia de la cuina he sentit com una d'elles em cridava i me l'he tingut que menjar per no fer-li un lleig. Evidentment aquest gustazo ha sigut la meva perdició i m'he n'he fotut mitja dotzena. Avui vespre sopo entrepà xd

Abans d'entrar a casa he vist el Carlos passejant les ovelles pel Malhivern amb una parella de joves al darrere seguint el ramat i fent-li fotos xD

Ahir vaig conèixer el Koala, bon xaval.

miércoles, 22 de febrero de 2012

Willy Karren

He començat a llegir un llibre de Stephen King. De fet ja casi en porto la meitat. Al pròleg del mateix parla de quan va començar a escriu-re'l, quan tenia 19 anys i l'arrogància de la juventut. Per mi, una arrogància genial. Fins que, segons ell, algo o algú et fot una ostia i et torna a la realitat (en el seu cas, un accident de cotxe que quasi el mata).

Això que pot semblar tant interessant no té quasi res a veure amb el que vull parlar xD Però el fet de l'arrogància de la que parla em va fer recordar una idea recurrent i bastant simple que em ronda des de fa temps.

Bàsicament i seguint el "life motive" del Carpe Diem, porto temps pensant que aquesta arrogància que encara (i per fi) tinc em permet fet burrades simples i inofensives de tant en tant. O al menys pensar seriosament sobre fer-les, encara que al final moltes no passin.

Penso que el simple fet de pensar-hi ja fa la vida més interessant i picant, et treu de la grisor aburrida del dia a dia. Sona molt fluix però realment només pel fet de que et creui algo pel cap ja fa que sigui possible, per improbable o impossible que soni. I només per això ja val la pena; lo trist seria no tenir mai cap dèria surrealista. Em sembla interessant parlar-ne amb aquells que m'importen, perquè li dónguin alguna volta al tema.

I ja de pas m'agrada afegir algo que ja he llegit i sentit varis cops i que signo: A part de les grans idees brillants de dutxa, de bar, somnis desperts a classe...  També trobo important donar-se el gust de portar-ne a terme alguna. Encara que siguin petites o ridículament fàcils a primera vista. Una o dos l'any per exemple.

Invitar a algú desconegut a prendre algo i explicar-nos coses, sense esperar res més, simplement per demostrar-te que n'ets capaç. Agafar un dia lliure i fugir por ahi, improvisant el que faràs les hores seguents a mesura que van arribant. O algo tant burru com anar pel carrer amb el teu millor somriure d'orella a orella, només perquè has tingut un bon dia, perquè et sents guap@ o perquè pots.

jueves, 26 de enero de 2012

Nostalgia Rush

L’altre dia escoltava uns comentaristes de sc2 i un va mencionar com enyorava el temps en què no hi havia mòbils. M’hi vaig sentir molt identificat. Evidentment llavors tampoc hi havia Internet, gran invent però que trencaria tot el què diré ara igual que el mòbil :P

Bàsicament era la llibertat de no tenir que respondre de ningú. Si en algun moment no volies estar localitzable et perdies per algun lloc que et coneguessis, i no hi havia qui et trobés, de cap manera. Fantàstic.

I reflexionant-hi he conclòs que la manera de quedar impulsava a xerrar amb la gent i socialitzar, cosa que mola. Una cita amb algú era sagrada i si no es presentava tenies dret a emprenyar-te a gust, enlloc de tenir que tragar que et truquin a l’últim minut per cancel·lar-ho com passa ara.

Una altra parida relacionada que he trobat per Internet més d’un cop, amb la que estic molt d’acord, és la que diu “trobo a faltar el temps en què podia empentar a algú a la piscina sense tenir por de que tingués el mòbil a la butxaca” :P A mi m’agradava fer-ho de veritat.

Seguint amb el fil, segurament ja he comentat més d’un cop que porto setmanes remirant capis de Dragon Ball Kai en català juntament amb un amic xD M’ha fet recordar que fa poc em van regalar un CD del Club Super 3, exactament igual que els cassettes que tenia de xaval. Openings de sèries clàssiques tipus Dr. Slump, Musculman o Bola de Drac.

És el tipus de CD que fotem al sopar de cap d’any amb els de la garri però amb els de la uni la idea no va calar. Així que - aprofitant que estava fart d’escoltar sempre els 5 o 6 que portava al cotxe – l’he fotut a la guantera i ja m’he l’he escoltat varis cops. Feels good.

En quant a sèries actuals, esquivant més o menys bé la crisis de MU, ara m’estic mirant la 6ena de Skins i les segones temporades de Breaking Bad i Sherlock.

Fa un parell de dies vaig dur a rentar el cotxe i avui al matí ja té una cagarada d’ocell -.- Oh well. En general estic bastant content i no em puc queixar. Exàmens genials de moment, 2 de 4.

Us deixo un super ending d’aquells que emocionen als seguidors:


martes, 6 de diciembre de 2011

El MegaPost de la Lectura, Part 1

M’he proposat enumerar tots els llibres i sagues que he llegit els últims 5-6 anys, posar-los una nota i comentar-los una mica per sobre xD (Sense spoilers)
Repassant veig que és una feina quasi titànica, però m’ho prenc amb paciència i mica en mica me’n sortiré :P Intentaré posar-los més o menys per ordre cronològic segons els vaig llegir (en el cas de les sagues, quan vaig començar el primer) però dins de dos grans grups: Fantasia i la resta. Perquè realment de fantasia son més de la meitat.

En situació: Als 18 anys ja era un lector apassionat i devorava llibres, sobretot de detectius, aventures i thrillers. Els meus preferits abans d’aquesta edat van ser les sagues de Harry Potter (un dels quals me’l vaig llegir en un cap de setmana) i la del jove detectiu Flanagan.
En quant a llibres “sueltos” en vaig llegir bastants, però recordo amb especial carinyo els de Poirot d’Agatha Christie i els immortals casos de Holmes de Conan Doyle.
Per si tingués prou assassinats, també vaig agenciar-me uns 40 còmics del detectiu Conan, entre d'altres. De Mortadelo y Filemón no m’atreviria a dir quans en vaig llegir, però posats tots un a sobre l’altre – ajuntant els heretats amb els nous de tapa dura - crec que arribaria al metre d’alçada. Ara que hi penso no sé si afegir els còmics en aquest post, tècnicament també són lectura :P
Finalment a aquella edat vaig tenir un petit buit de lectura de qualitat, coincidint amb l’entrada a la universitat La Salle, que es va trencar gràcies a l’Àlex i el seu primer llibre de la saga Geralt de Rivia.
A l'acabar-lo vaig anar a la mateixa botiga (Gigamesh, t’estimem) i vaig demanar que em recomanessin un de semblant. Va resultar ser el primer de Canción de Hielo i Fuego, i a partir d’aquí no vaig parar:

FANTASIA
Saga Geralt de Rivia (7.5/10): Dos llibres llegits de molts que té (8 o 10). Històries curtes seguint la vida del bruixot Geralt, amb uns quants personatges secundaris importants que van sortint i marxant. Segons el llibre, explica fets paral·lels a la història principal. Del què he llegit, té un parell de capítols (històries) brutals: Un d’un monstre culte i ben educat i un d’un drac.
Ara mateix estic jugant al videojoc basat en la saga, i també és boníssim.

Saga Canción de Hielo y Fuego (9/10): Cinc llibres llegits dels cinc publicats, l’últim en anglès perquè no tinc paciència per esperar a la traducció. Llarg i dens. Combina personatges genials i “bleh”, variant segons el lector. Els dos últims llibres per mi són els més fluixos. Destaco que els moltíssims personatges que té no són mai 100% dolents o bons i en varis casos passes d’odiar a sentir simpatia per algun o al inrevés :D
La sèrie de televisió ha fet que guanyi fama internacional, però abans els llibres ja eren top ventes a Europa. És boníssima.
Crec que és més recomanable per lectors amb una certa experiència previa en llibres semblants (Tolkien o alguna de les altres obres de les que parlo, per exemple) o ben frikis i amb paciència lectoril :P

(Joe Abercrombie) Saga La Primera Ley (9/10): Tres llibres llegits de tres publicats. En el meu cap és una versió més d’aventures de Canción, es concentra molt més en els personatges (brutals) que en la història (més fluixeta) o la intriga. El primer llibre és fàcilment un dels millors que he llegit mai i el personatge estrella, Glokta, el millor inclús per sobre del Tyrion. El grup de guerrers “norteños” és pur amor, també els prefereixo per sobre els del Martin.
El fet que comenci tant fort i després baixi una mica fa que no s’emporti més nota. Esperant aviam si treu una saga de La Segunda Ley. La recomanaria sobretot a qualsevol principiant en el gènere de la fantasia medieval... i a tothom en general :P
La Mejor Venganza (7/10): En anglès Best Served Cold. Aquest llibre solt l’he llegit fa poc però el poso aquí perquè és del mateix autor. A més a més comparteix univers i alguns personatges amb la seva saga. El títol ho diu tot i per això em recorda una mica a Kill Bill xD Un altre cop, destaquen alguns dels personatges, genials.

(Brandon Sanderson) Elantris (8/10): Igual que l’anterior, el primer llibre que escriu l’autor i ja és genial xD Aquest és bastant diferent a la resta en què combina molt l’acció amb la trama política del món que crea i també un gran toc de crítica social. Els personatges principals els treballa molt i són genials.
Al final del llibre l’estil canvia considerablement i el trobo massa brusc i accelerat.
Saga Nacidos de la Bruma (9.5/10): En anglès Mistborn, que sona genial xD Tres llibres llegits de tres publicats (i saga acabada, si no passa res molt sorprenent). L’obra principal d’aquest autor segueix amb algunes de les premises d’Elantris en quant al fort component de crítica social i també de trama política, en aquest cas entre la noblesa i la classe treballadora.
L’univers que crea és el millor de les seves obres, i sempre són únics i frescos, totalment diferents de la resta de llibres (res d’elfs o nans “Tolkinians”). Té un bon balanç entre grans personatges i història. El primer de la saga segurament és el millor llibre de fantasia (o de tots) que he llegit. Aquesta la recomanaria a tothom.
El Aliento de los Dioses (9/10): En aquest llibre es nota molt més un altre rastre de l’autor: L’ús de la divinitat com a punt fort de la història, que també comparteixen els seus llibres anteriors en menor grau.
Recupera un altre cop tots els conceptes que caracteritzen el seu estil i ho fa amb gràcia, després d’unes poques pàgines no em calia mirar l’autor per saber que és seu. Després de 3 universos diferents creats del no res puc dir que aquest autor només té idees genials xD
Un altre cop personatges ben fets.

La Saga de Kvothe (9/10): Títol original The Kingkiller Chronicle, però ningú li diu així. De moment només té dos llibres però amb la sortida del segon s’ha fet estranyament famós quasi d’un dia per un altre xD Quan jo llegia El Nombre del Viento la gent em deia que em confonia amb La Sombra del Vent. Els deu anys que va dedicar l’autor al primer llibre es noten en el resultat i me n’alegro molt del seu èxit. Per mi és una barreja de Harry Potter i Geralt, amb més del primer.
L’autor és el més friki de tots els autors, un lector temible (les seves llistes de llibres llegits fan por) i col·leccionista d’edicions especials firmades. Ara mateix estic al 50% del segon llibre i estic totalment enganxat, entra com l’aigua xD
De tot el què comento aquí és el que segurament recomanaria al públic més adolescent o jove, per exemple els que vinguin del gran Potter o similars.

La mano izquierda de Dios (7.5/10): Llibre força curt, sobretot comparat amb la resta :P Forma part d’una saga de la que no m’he informat massa, tot i que em va agradar força, perquè tenia altres sagues que seguir >.<
És bastant dur i dóna una mica de yuyu a vegades, no apte per estómacs fluixos. No té prou temps per aprofundir en uns personatges que apunten molt bones maneres, especialment el protagonista.

La Espada de la Verdad (7/10): Semblant a l’anterior, és el primer llibre d’una saga (aquesta sí que l’he vista i té com a mínim 10 llibres) que no tinc pensat seguir, bàsicament perquè en tinc de millors xD És curiós perquè si t'hi fixes notes que sembla que llegeixis literalment el guió d’una partida de rol de Dungeons & Dragons, però sense introduir-te els personatges amb les seves “classes” típiques (guerrer, mag, etc).
Té una sèrie televisiva que sembla horrible a primera vista, i a segona, i a tercera... El llibre destaca en què té una moralitat curiosa i per qui busqui una història d’acció i aventures sense gaires més pretensions és bastant recomanable.

La Saga del Imperio de Malaz (8.5/10): Només n’he llegit un, de moment, de (10!) que són em sembla. Destaca dels altres per ser el més friki segurament xD Màgia i coses xules everywhere. Inclús uns déus que es fiquen on no els demanen, amb caràcter i bastant cabrons. Uns quants personatges amb les seves històries separades dins d’un gran marc de conflicte a l’estil Canción.
El començament del primer em va costar bastant, ja que passen moltes coses a la vegada en una escena sense que t’ho expliquin clarament. No era tampoc els meus dies més lúcids i el llegia fent servir la meitat del cervell, o sigui que potser només es cosa meva xD Però tot i així va valdre la pena perquè el llibre millora, i molt.
El mateix autor reconeix que la majoria dels seus lectors o la deixen sense acabar el primer llibre o s’acaben tota la saga, i penso ser dels segons. El recomano als més frikis o als que busquin un repte lectoril :P

FAILS (deixats a mitges)
Saga Elric, el Emperador Albino (3/10): Aquest llibre no l’entenc, es concentra mil en xorrades i després explica un viatge de 2 mesos en menys de 3 pàgines. A més els déus de l’estil d’històries èpiques gregues són un conyàs. L’única recomanació de botiguer que recordi que no m’ha agradat. Casi l’acabo perquè és curtet, però no :P

La Ciudad de las llamas (4/10): Comprat simplement perquè la contraportada em va interessar. No tenia una bona setmana quan me’l vaig llegir i sospito que és millor del què penso, però no li vaig donar l’oportunitat perquè a mig llibre l’historia encara me la portava fluixa.

La Estrella de Pandora (NP): De mil cent pàgines de Sci-Fi espacial casi vaig arribar a la meitat perquè tenia bones crítiques i algun personatge interessant. No és el meu rollo. Millor jugo al Mass Effect.

Warhammer 30.000 (NP): Putos flipats. 3 pàgines. Un regal desafortunat xd

Terry Pratchett, El color de la magia (5/10): Collonades. Fantasy is serious business :P




Edit: 
A la segona Part, la resta de llibres estil detectius, thrillers i demés... I potser alguns còmics també.


A qui s'hagi pogut llegir tot això d'un sol tirón: Respect! xD


Winter is coming

sábado, 19 de noviembre de 2011

Soc molt més del que aparento

A tothom li ha d'atraure la idea. Tothom voldria ser-ho, i tenir algun amic especial o parella que també ho fos.

Perquè l’interessant no és ser-ho, ni creure-ho ni saber-ho. Sinó compartir-ho i que creï una complicitat, un ben estar o un somriure.

Passant del “rollu” filosòfic, se m’ha passat pel cap mentre em rentava les dents :P I encara raspall en boca m’ha fet gràcia apuntar-ho. El títol no me’l crec però m’agrada molt com sona.

mua

borju

sábado, 1 de octubre de 2011

Petites Coses 2

He trobat una sèrie que m’agrada molt i té força temporades, Battlestar Galactica. Me l’havia recomanat ja fa temps un colega (Àlex), que ja l’ha vista tota, i de tant en tant la comentem. Abans d’ahir em vaig acabar ja la primera temporada. No és tant friki com sembla a primera vista però segueix estant genial. M’estava pujant la mosca al nas ja en el tema sèries perquè de les que seguim amb la colla (Misfits, Skins, GoT...) triguen molt a sortir noves temporades. La de Game of Thrones en concret falten més de 6 mesos x.x
Ninja Edit: Joder borreu lo anterior, 3era temporada de Community! :D

Des de fa casi un mes m’he apuntat al gimnàs amb l’Àlex. Hi anem un parell de cops per setmana i avui ens hem trobat un conegut comú de l’insti. Hem estat xerrant i hem fet poca feina, sobretot ells :P La sensació després d’exercici + dutxa segueix sent estupenda, però.

Tornar a casa a la matinada segueix sent una petita cosa que m’encanta. Cap a les 6-7h, quan comença a ser de dia, el cel agafa un color molt xulo a Vallvidrera i l’aire fresc s’agraeix. A més he redescobert un CD de ska-rock protesta de quan era un yogurín que m’encanta (Brams) i que m’anima molt.

Rentar-me les dents mentre em dutxo xd

Estan penjant els capis del nou Bola de Drac Kai al 3xl.cat. La millora gràfica respecte l’original es negligible però és un classicàs i mai molesta mirar-se un bon capítol.

Les galetes Napolitanes i les croquetes de Can Toni!

Un conegut que fa anys que no veia diu que d'aspecte he canviat molt. A millor. Yay-ho.


Strawberry-face cat ftw