Nobody expects :D

My Sharona

Recull de tonteries que se m’han passat pel cap aquestes últimes setmanes en algun moment o altre:

Si els apunts de classe els donessin amb ritme i cantant, segur que es quedarien molt més fàcilment al cap :P

A l’entrada de Granollers hi ha una fàbrica de tractament de cautxú que fa una oloreta molt bona a gofres, i sempre em fa venir gana. Fins i tot ara hi penso i em venen ganes d'un gofre xD

Tot és millor si es fa amb una bona melena. Melenes al vent!! (ara ja no en tinc, m’he esquilat una mica el sostre).

El xarop Romilar és lo més fastigós que he provat mai. No el desitjaria ni al meu pitjor enemic, si en tingués.

Si fos dona segur que lligaria molt més (WTF?)

La perruquera creu que m’hauria d’operar de la vista perquè tinc una cara maca i de jove, mentre que a ella les ulleres li tapen les arrugues. Això últim no se m’havia passat mai pel cap, crec. Em segueixen agradant les meves ulleres.

M’he passat a Google Chrome ja farà unes setmanes, i encara no em sembla que sigui massa millor que el IE. De fet té avantatges i inconvenients, com casi sempre passa.

Ja fa anys que les sèries es mengen el cinema amb patates. Juego de Tronos és lo més gran des de... Friends?

Un s’adona que es fa gran quan enlloc de buscar excuses per poder sortir, les busca per NO sortir. (no hi estic plenament d’acord, però bé)

El tatami del llit de l’estudi segueix fent pudor a estable. 

“Jean-Luc” és una d’aquelles cançons que recordaré tota la vida.

“Fuck yeah, Yayitas de xocolata!” *somriure*