Aquest estiu he currat com a becari d’un despatx en funció de Direcció d’Execució a una obra a Barcelona (Porta Firal, darrere la Bauhaus). La primera feina realment seriosa que tinc, o com a mínim de la que he pogut disfrutar.
Ara ja farà quasi dos setmanes que vaig acabar, volia parlar-ne abans i escriure’n les meves conclusions durant el mes i mig que ha durat, però per diferents motius no ha estat així :P
Per començar vull trencar el tòpic que portem sentint tota la vida de "lo que t'ensenyen a la uni no serveix per res". Boh! No en surts sent un pro però la veritat es que jo ho he notat bastant. Bàsicament sort d'ella, sinó hauria estat al pou.
També destaco la diferència del ambient de treball. Si no hi ha mal rollo per alguna cosa en concret és la mar de bo i molt més relaxat que la uni xd Lo millor és que quan surts per la porta te'n pots oblidar completament i desconnectar fins el dia següent (si ets autònom no tant, imagino).
El fet de saber-ne molt o poc també agafa una importància relativa ja que treballes amb tot un equip de gent. Alguns en saben més d'una cosa i altres d'una altra. Altres juraria que de cap. Un pensaria que en l'estat actual tots els que tenen curru fixe són quasi genis. Doncs no pas.
En general trobo que és molt més important el saber fer i el saber estar, l'actitut, que cap coneixement tècnic profund. Aquell que quan el deixes anar davant del grup et sents com un déu. Al final fins i tot els més experimentats la caguen en tonteries (en coses noves) i el jovent ens falta experiència, però molts cops l'has de pifiar perquè algú s'hi fixi. Mentre que la manera de ser a tothom se li queda. I si ets un raret que no diu res ni mira als ulls o si ets un maleducat, molt pitjor que llençar-te de tant en tant i dir la teva encara que la caguis, garantit.
I no sóc l'únic que ho diu. El jefe jefazo de la promotora també m'ho va dir en resposta al meu mail de despedida. "En el fondo es lo mas importante, la actitud, el intangible" em va agradar molt.
