martes, 6 de diciembre de 2011

El MegaPost de la Lectura, Part 1

M’he proposat enumerar tots els llibres i sagues que he llegit els últims 5-6 anys, posar-los una nota i comentar-los una mica per sobre xD (Sense spoilers)
Repassant veig que és una feina quasi titànica, però m’ho prenc amb paciència i mica en mica me’n sortiré :P Intentaré posar-los més o menys per ordre cronològic segons els vaig llegir (en el cas de les sagues, quan vaig començar el primer) però dins de dos grans grups: Fantasia i la resta. Perquè realment de fantasia son més de la meitat.

En situació: Als 18 anys ja era un lector apassionat i devorava llibres, sobretot de detectius, aventures i thrillers. Els meus preferits abans d’aquesta edat van ser les sagues de Harry Potter (un dels quals me’l vaig llegir en un cap de setmana) i la del jove detectiu Flanagan.
En quant a llibres “sueltos” en vaig llegir bastants, però recordo amb especial carinyo els de Poirot d’Agatha Christie i els immortals casos de Holmes de Conan Doyle.
Per si tingués prou assassinats, també vaig agenciar-me uns 40 còmics del detectiu Conan, entre d'altres. De Mortadelo y Filemón no m’atreviria a dir quans en vaig llegir, però posats tots un a sobre l’altre – ajuntant els heretats amb els nous de tapa dura - crec que arribaria al metre d’alçada. Ara que hi penso no sé si afegir els còmics en aquest post, tècnicament també són lectura :P
Finalment a aquella edat vaig tenir un petit buit de lectura de qualitat, coincidint amb l’entrada a la universitat La Salle, que es va trencar gràcies a l’Àlex i el seu primer llibre de la saga Geralt de Rivia.
A l'acabar-lo vaig anar a la mateixa botiga (Gigamesh, t’estimem) i vaig demanar que em recomanessin un de semblant. Va resultar ser el primer de Canción de Hielo i Fuego, i a partir d’aquí no vaig parar:

FANTASIA
Saga Geralt de Rivia (7.5/10): Dos llibres llegits de molts que té (8 o 10). Històries curtes seguint la vida del bruixot Geralt, amb uns quants personatges secundaris importants que van sortint i marxant. Segons el llibre, explica fets paral·lels a la història principal. Del què he llegit, té un parell de capítols (històries) brutals: Un d’un monstre culte i ben educat i un d’un drac.
Ara mateix estic jugant al videojoc basat en la saga, i també és boníssim.

Saga Canción de Hielo y Fuego (9/10): Cinc llibres llegits dels cinc publicats, l’últim en anglès perquè no tinc paciència per esperar a la traducció. Llarg i dens. Combina personatges genials i “bleh”, variant segons el lector. Els dos últims llibres per mi són els més fluixos. Destaco que els moltíssims personatges que té no són mai 100% dolents o bons i en varis casos passes d’odiar a sentir simpatia per algun o al inrevés :D
La sèrie de televisió ha fet que guanyi fama internacional, però abans els llibres ja eren top ventes a Europa. És boníssima.
Crec que és més recomanable per lectors amb una certa experiència previa en llibres semblants (Tolkien o alguna de les altres obres de les que parlo, per exemple) o ben frikis i amb paciència lectoril :P

(Joe Abercrombie) Saga La Primera Ley (9/10): Tres llibres llegits de tres publicats. En el meu cap és una versió més d’aventures de Canción, es concentra molt més en els personatges (brutals) que en la història (més fluixeta) o la intriga. El primer llibre és fàcilment un dels millors que he llegit mai i el personatge estrella, Glokta, el millor inclús per sobre del Tyrion. El grup de guerrers “norteños” és pur amor, també els prefereixo per sobre els del Martin.
El fet que comenci tant fort i després baixi una mica fa que no s’emporti més nota. Esperant aviam si treu una saga de La Segunda Ley. La recomanaria sobretot a qualsevol principiant en el gènere de la fantasia medieval... i a tothom en general :P
La Mejor Venganza (7/10): En anglès Best Served Cold. Aquest llibre solt l’he llegit fa poc però el poso aquí perquè és del mateix autor. A més a més comparteix univers i alguns personatges amb la seva saga. El títol ho diu tot i per això em recorda una mica a Kill Bill xD Un altre cop, destaquen alguns dels personatges, genials.

(Brandon Sanderson) Elantris (8/10): Igual que l’anterior, el primer llibre que escriu l’autor i ja és genial xD Aquest és bastant diferent a la resta en què combina molt l’acció amb la trama política del món que crea i també un gran toc de crítica social. Els personatges principals els treballa molt i són genials.
Al final del llibre l’estil canvia considerablement i el trobo massa brusc i accelerat.
Saga Nacidos de la Bruma (9.5/10): En anglès Mistborn, que sona genial xD Tres llibres llegits de tres publicats (i saga acabada, si no passa res molt sorprenent). L’obra principal d’aquest autor segueix amb algunes de les premises d’Elantris en quant al fort component de crítica social i també de trama política, en aquest cas entre la noblesa i la classe treballadora.
L’univers que crea és el millor de les seves obres, i sempre són únics i frescos, totalment diferents de la resta de llibres (res d’elfs o nans “Tolkinians”). Té un bon balanç entre grans personatges i història. El primer de la saga segurament és el millor llibre de fantasia (o de tots) que he llegit. Aquesta la recomanaria a tothom.
El Aliento de los Dioses (9/10): En aquest llibre es nota molt més un altre rastre de l’autor: L’ús de la divinitat com a punt fort de la història, que també comparteixen els seus llibres anteriors en menor grau.
Recupera un altre cop tots els conceptes que caracteritzen el seu estil i ho fa amb gràcia, després d’unes poques pàgines no em calia mirar l’autor per saber que és seu. Després de 3 universos diferents creats del no res puc dir que aquest autor només té idees genials xD
Un altre cop personatges ben fets.

La Saga de Kvothe (9/10): Títol original The Kingkiller Chronicle, però ningú li diu així. De moment només té dos llibres però amb la sortida del segon s’ha fet estranyament famós quasi d’un dia per un altre xD Quan jo llegia El Nombre del Viento la gent em deia que em confonia amb La Sombra del Vent. Els deu anys que va dedicar l’autor al primer llibre es noten en el resultat i me n’alegro molt del seu èxit. Per mi és una barreja de Harry Potter i Geralt, amb més del primer.
L’autor és el més friki de tots els autors, un lector temible (les seves llistes de llibres llegits fan por) i col·leccionista d’edicions especials firmades. Ara mateix estic al 50% del segon llibre i estic totalment enganxat, entra com l’aigua xD
De tot el què comento aquí és el que segurament recomanaria al públic més adolescent o jove, per exemple els que vinguin del gran Potter o similars.

La mano izquierda de Dios (7.5/10): Llibre força curt, sobretot comparat amb la resta :P Forma part d’una saga de la que no m’he informat massa, tot i que em va agradar força, perquè tenia altres sagues que seguir >.<
És bastant dur i dóna una mica de yuyu a vegades, no apte per estómacs fluixos. No té prou temps per aprofundir en uns personatges que apunten molt bones maneres, especialment el protagonista.

La Espada de la Verdad (7/10): Semblant a l’anterior, és el primer llibre d’una saga (aquesta sí que l’he vista i té com a mínim 10 llibres) que no tinc pensat seguir, bàsicament perquè en tinc de millors xD És curiós perquè si t'hi fixes notes que sembla que llegeixis literalment el guió d’una partida de rol de Dungeons & Dragons, però sense introduir-te els personatges amb les seves “classes” típiques (guerrer, mag, etc).
Té una sèrie televisiva que sembla horrible a primera vista, i a segona, i a tercera... El llibre destaca en què té una moralitat curiosa i per qui busqui una història d’acció i aventures sense gaires més pretensions és bastant recomanable.

La Saga del Imperio de Malaz (8.5/10): Només n’he llegit un, de moment, de (10!) que són em sembla. Destaca dels altres per ser el més friki segurament xD Màgia i coses xules everywhere. Inclús uns déus que es fiquen on no els demanen, amb caràcter i bastant cabrons. Uns quants personatges amb les seves històries separades dins d’un gran marc de conflicte a l’estil Canción.
El començament del primer em va costar bastant, ja que passen moltes coses a la vegada en una escena sense que t’ho expliquin clarament. No era tampoc els meus dies més lúcids i el llegia fent servir la meitat del cervell, o sigui que potser només es cosa meva xD Però tot i així va valdre la pena perquè el llibre millora, i molt.
El mateix autor reconeix que la majoria dels seus lectors o la deixen sense acabar el primer llibre o s’acaben tota la saga, i penso ser dels segons. El recomano als més frikis o als que busquin un repte lectoril :P

FAILS (deixats a mitges)
Saga Elric, el Emperador Albino (3/10): Aquest llibre no l’entenc, es concentra mil en xorrades i després explica un viatge de 2 mesos en menys de 3 pàgines. A més els déus de l’estil d’històries èpiques gregues són un conyàs. L’única recomanació de botiguer que recordi que no m’ha agradat. Casi l’acabo perquè és curtet, però no :P

La Ciudad de las llamas (4/10): Comprat simplement perquè la contraportada em va interessar. No tenia una bona setmana quan me’l vaig llegir i sospito que és millor del què penso, però no li vaig donar l’oportunitat perquè a mig llibre l’historia encara me la portava fluixa.

La Estrella de Pandora (NP): De mil cent pàgines de Sci-Fi espacial casi vaig arribar a la meitat perquè tenia bones crítiques i algun personatge interessant. No és el meu rollo. Millor jugo al Mass Effect.

Warhammer 30.000 (NP): Putos flipats. 3 pàgines. Un regal desafortunat xd

Terry Pratchett, El color de la magia (5/10): Collonades. Fantasy is serious business :P




Edit: 
A la segona Part, la resta de llibres estil detectius, thrillers i demés... I potser alguns còmics també.


A qui s'hagi pogut llegir tot això d'un sol tirón: Respect! xD


Winter is coming