A tothom li ha d'atraure la idea. Tothom voldria ser-ho, i tenir algun amic especial o parella que també ho fos.
Perquè l’interessant no és ser-ho, ni creure-ho ni saber-ho. Sinó compartir-ho i que creï una complicitat, un ben estar o un somriure.
Passant del “rollu” filosòfic, se m’ha passat pel cap mentre em rentava les dents :P I encara raspall en boca m’ha fet gràcia apuntar-ho. El títol no me’l crec però m’agrada molt com sona.
mua
borju
Crec que tots som més del que aparentem, i això ho descobrim o ho deixem veure quan trobem a la persona indicada i, és realment llavors, quan es crea aquella complicitat de la que has parlat, ja que s'arriba a conèixer una persona fins a un punt quasi inimaginable i poc freqüent.
ResponderEliminarM'agrada el blog =)
Petons
doncs si, és un fet. cadascú té el seu petit món amb un encaix concret i amb algunes poques peces que hi fan joc.
ResponderEliminar