Avui a la uni he sentit com un grupet de xavals (3 o 4 noies i un pavo) es miraven les notes que han tret als PCs.
No m'ha sorprès que una traiés una gran nota, montés una petita escena i que després d'unes felicitacions - per mi, poc creïbles - sortís corrents. Imagino que a buscar una altra amigueta a qui explicar-ho.
Tristament, encara m'ha sorprès menys quan 2 o 3 dels altres s'han quedat discutint com d'injust era la diferència entre les seves notes més normaletes i la notaza de la seva amiga. Inclús m'ha semblat que una insinuava que l'altra havia usat els seus encants femenins en el procés. Cosa que m'ha fet recordar lo fastigosos que són cert tipus de professors babosos. Fujo d'aquest tema fent un moonwalk.
On volia anar: Tant difícil és simplement alegrar-se per la amiga i ja està? I cal ser tant fals? Encara que pensis o sàpigues que és injust, si realment et cau bé te n'alegraràs per ella i punt. O ets una merda d'amic. I si no estàs d'acord amb la teva nota et fots i ho fas servir per esforçar-te més.
És veritat que sempre poso extrems com a exemple. Casi mai les coses són tant clares. Ni blanc ni negre, casi tot és gris. També em sembla que si no ho portem a l'extrem costa veure si algo té sentit o no, o inclús si és una simple burrada.
No sé si la cago o no escribint-ho. El que si sé segur és que em repateja lo falsa que pot ser la gent.
Edito: Sobre aquesta mateixa línia de pensament, vaig llegir algo a menéame sobre un científic i el seu estudi sobre les reds socials. Resumint, deia que ens fan infeliços perquè sobrevalorem la felicitat dels altres, cosa que ens fa desgraciats. Ja que segons ell no només volem ser feliços, sinó que volem ser MÉS feliços que els del nostre voltant. Em va fer pensar una bona estona.
PD: Per alegrar-me el dia després d'una reflexió tant fosca, haig de dir que el llibre nou no podria començar millor :D Com disfrutaré.
No sé muy bien como llegué aqui, pero me ha gustado leer este blog.
ResponderEliminarCreo que entiendo el disgusto que tienes al ver tal comportamiento entre "amigos". Estoy totalmente de acuerdo con el hecho de que amigos no deberian acutar asi. Pero lo que olvidas es la rareza de las verdaderas relaciones de amistad.
Por rareza no solo quiero decir que haya pocas, sino que la gente esta conciente de ello. Estas chicas que has visto, creo que saben muy bien que no son amigas.
Por lo tanto creo que en realidad no hay problema. Todos sabemos que unos verdaderos amigos no reaccionarian asi, pero todos sabemos, y lo sabemos simplemente porque lo vemos cada dia, que no tenemos muchos Amigos. Digo que no hay problema porque estas chicas que has visto, no se mienten porque todas saben que estan jugando al mismo juego, el juego de los amigos.
Es que hoy en dia todos te llaman amigo. No deberiamos tener que precisar "verdaderos" amigos cuando hablamos de amistad.
Gràcies per comentar Pol :D Estic molt d'acord amb el què dius. Més que oblidar-me'n és més aviat que confio massa amb la bona fe de la gent, em sembla.
ResponderEliminarPrefereixo pensar que en el fons - o al principi - tothom té bones intencions però se'n desvia per alguns motius X.
Encara que soni massa optimista estic segur que a ningú li agrada "ser el dolent".
Reafirmo el que diu el pol però també crec que sempre hi ha persones que malgrat tenir amics i diferenciar els bons amics de la resta, els pot costar sortir del seu cap i ser menys egoistes.
ResponderEliminarTambé veig, arrel del comentari que em vas fer de lo de Meneame, que les coses mai són el que semblen i que més val donar-li quatre voltes i mirar-s'ho de maneres diferents per poder captar l'autèntica naturalesa del que hi ha...amb les xarxes socials i totes aquestes maneres fredes de comunicació, es perd humanitat i es tendeix més a les aparences i les envejes que no pas limitar-te a viure i fer la teva...lo fomut és que ho dic perquè m'ha passat!!!!
Ser humil mai ha estat un camí planer, tot és subjectiu i difícilment tan extrapolable a qualssevol de les situacions que en toca viure a diari. Vull dir, que els extremismes no són bons i sempre mires les coses des d'un dels extrems. He de dir que no sempre és fàcil alegrar-te per la resta i de vegades toca els collons la facilitat que un no té en determinats entorns, les comparacions són odioses però aquest es un món regit per la competència, així que l'únic que em manté el somriure als llabis és saber que la mala influència no es sempre contagiosa. Seguir lluitant per la humiltat, això és el què hem de fer, fins que el contagi sigui irreversible.
ResponderEliminarBona nit
momoaplauso
ResponderEliminarM'afegeixo al momoaplaudiment :3
ResponderEliminarLes pròximes entrades que tinc pensades són sobre llibres/series... frikis. Potser de Skins. No seran tant interessants però em fa gràcia parlar-ne :P
avui m'he enrecordat d'aquesta entrada...
ResponderEliminarestava a l'aula de peces..i mhe trobat amb unes noies al costat que suposo preparaven alguna entrega en comú.
el tema és que totes tres noies sovint les havia associades a una quarta que no hi era present, sempre he suposat que eren super best friends i aquestes coses guais.
Doncs una d'elles estava comentant una intimitat d'aquesta noia absent...recreant-se en els detalls i sense dissimular pel volum (que ho he escoltat tot!). El més fort és que ho deia en to de burla i que totes tres no han parat d'enfotre's de tot plegat...i assac
pero que es la seva amiga! que cony passa?!